El passat dijous, dins del Pla de Formació de Pares i Mares, 15 famílies vam tenir l’oportunitat d’escoltar a l’escola l’antropòloga Sònia Rubio, experta en pantalles de l’associació EdPAC (Educació per a l’Acció Crítica).
Primera dada interessant: els experts recomanen, per a un correcte desenvolupament que:
- Dels 0 a 2 anys no tingui cap estona de pantalla (ni tv, tableta, ordinador, mòbil, consola…).
- Dels 2 als 9 anys, un màxim de mitja hora al dia, i…
- …fins als 18 anys, un màxim d’hora!!!
El primer que hem de saber: no hi ha fórmules màgiques!!! El que funciona a algú, no funciona a una altra persona, i el que ens ha anat bé per un fill, per l’altre no. Però l’objectiu de tot plegat no era un altre que fomentar un espai de reflexió en el que les famílies mirem quines poden ser les millors opcions per educar en un món tecnològic on la immediatesa mana.
Un dels aspectes que més inquietava al grup: quina és l’edat adequada per a què els nostres fills tinguin pantalles? Doncs la resposta de la Sònia és contundent: com més tard, millor.
Una de les principals reflexions: de què aprenen, els nostres infants? Del que els diem, o bé del que veuen? És a dir, quina gestió fem els adults de les pantalles? (Mirem-nos a nosaltres mateixos de forma crítica!!!)
Una altra idea interessant: traiem importància a les pantalles! Quan castiguem, ho fem amb la televisió, els videojocs, la tableta… per què? Perquè és força efectiu, no ens enganyem! però potser trauríem més profit si castiguem amb allò que té a veure amb el que no han fet bé: per exemple, recollir l’habitació. Si tot gira entorn les pantalles, les estem donant molta importància i un lloc privilegiat a la família.
Facilitar-los eines per a què es gestionin el temps de connexió ells mateixos pot ser una bona manera d’ajudar-los. També és una bona estratègia evitar que les pantalles siguis “seves”. Són de la família, i els fem un préstec, fem un contracte en el que pactem el temps en el que s’hi connectaran, però sobretot, no permetem que les pantalles siguin les nostres cangurs. Una mala gestió del seu ús, anirà en detriment de l’empatia i de la gestió emocional.
Si us interessa aquest tema, podeu consultar els webs: